Doncs bé, la nostra opinió és que l'esperança és quelcom que ens ajuda i ens fa forts en els moments complicat. I, per això, creiem que és individual de cadascú, ja que no tothom sent de la mateixa manera una determinada cosa.
Un exemple de la individualitat de l'esperança és quan un corredor de 100 metres es disposa a efectuar una cursa contra gent de molt més nivell que ell. Aquest té l'esperança de no quedar lúltim o bé de fer-ho el millor possible i, per això, moltes vegades, gràcies a l'esperança, treu forces d'on no les té i aquestes "ganes" de què alguna cosa és compleixi en moltes ocasions el permet rendir millor del que ho faria en una altra ocasió. Això ho anomenem esperança i en totes les persones té un efecte totalment diferent.
Sin la esperanza no hace falta que nos movamos, ¿verdad?
ResponEliminaLa veritat és que no, no cal que ens moguem. Només cal tenir una mica d'esperança per allò que volem i ho podrem aconseguir.
ResponEliminaEl moviment és vida, i comença a nivell celular.
ResponEliminaTot i que crearia un interessant deba ètic, aquesta coneguda frase entre la vida i l'esperança.