La vida no és sempre fàcil, això tots ho sabem, i podria ser que les pedres que ens trobem en el camí ens fessin perdre la il·lusió que tenim abocada en tot allò que volem aconseguir. També, podria ser que sense adonar-nos perdéssim el nord, la guia, el nostre objectiu en la vida. I no ens referim només en el tema professional sinó també en el personal.
Des de ben petites la Berta i la Lluisa sempre havien estat juntes. Que fossin veïnes era un punt a favor perquè creixessin una al costat de l'altra compartint les seves vides. Però, la vida dóna molts tombs i a vegades els camins es separen. Fa poc més de dos anys que la Lluisa va poder aconseguir allò que tant anhelava: anar a treballar a Londres i seguir formant-se per arribar a ser una gran professional. Tot i això, totes dues tenen la certesa o l'esperança que un bon dia es retrobaran com si el temps no hagués passat.
Per tant, l'esperança és necessaria perquè ens ajuda a omplir-nos d'il·lusió, és la llum que ens il·lumina quan tot ho veiem fosc i l'impuls que ens ajuda a tirar endavant i a viure la nostra vida el millor possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada